Inicio Foros Autoconsciència i benestar Des de quina emoció em relaciono amb…?

Viendo 6 entradas - de la 1 a la 6 (de un total de 6)
  • Autor
    Entradas
  • #1459
    veronicalosa
    Superadministrador

    Obro un nou espai de reflexió com a exercici per aquests dies.
    Ara que esteu aprenent a identificar d’una manera més acurada les emocions, us convido a prestar atenció al fons de pantalla que utilitzeu en cadascun dels vostres contextos i relacions.

    Com ja vam comentar a classe, anomenem emocions aquells estats que duren segons, minuts, en resposta a un estímul. Anomenem sentiments als estats que poden durar hores, dies, fins i tot setmanes. I anomenem estat d’ànim a les sensacions que ens acompanyen com a fons de pantalla durant mesos, pot ser anys. Per tant, en un moment concret, malgrat podem experimentar emocions i sentiments, sempre hi ha un estat d’ànim de fons.

    Et convido a portar l’atenció a quin és aquest estat d’ànim de fons que experimentes en cadascun dels teus contextos i relacions.

    Poso un exemple: és possible que en arribar al meu entorn de treball, el meu estat d’ànim canviï. Que quan arribo a casa també canviï. Que quan em trobo amb un/a amic/ga proper el meu estat d’ànim passi a ser un altre respecte del que he portat de fons la resta del dia. Són estats d’ànims que hem anat utilitzant per relacionar-nos amb aquests contextos i persones i han passat a ser la manera automàtica des de la qual ens relacionem en cadascun d’ells.

    Des de quins estats d’ànim et relaciones amb els diferents contextos i persones?
    No cal que responguis donant detall. El que pot ser ric per tot@s són les teves reflexions al respecte.

    #1461
    Marina
    Participante

    Molt interessant. Jo no havia posat atenció què l’estat d’ànim també pot canviar fins i tot amb una sola persona.

    A mi em passa que actualment, per situació personal, el meu fons de pantalla és l’ansietat o nervis. Però quan estic amb una persona en concret el puc canviar, encara que només sigui una estona, per un de calma o més relaxar si més no. També en un context de feina aquest fons de pantalla és un altre.

    Considero que no només passa en positiu. També m’ha passat, no sé si la resta de companyes coincidireu, de tenir un fons de pantalla alegre, o calmat, i trobar-te amb una persona que automàticament te’l modifica i estàs més nerviós o enfadat.

    És curiós com els vincles que estableixes amb la resta són tan potents per poder modificar els estats d’ànim. I penso que no nomès els vincles en si mateixos, també la qualitat d’aquests; si són de confiança, si pots compartir assertivament pensaments o emocions, la comunicació que s’estableix dins de la relació…

    #1462
    Yolanda Riba Canelles
    Participante

    Això es una reflexió que acostumo a plantejar-me sobretot quan l’estat d’anim varia en negatiu, intento reflexionar quin seria el motiu o origen d’aquest canvi. De vegades ho veig clar, per que m’ha enfadat algo, m’ha molestat o m’ha postat trista, i d’altres en un principi no sé identidicar-ho, llavors analitzo coses que m’han passat durant uns dies, o que m’han pogut fer sentir malamanet i generalment acabo pensant que alguna cosa per petita que hagi estat deuria ser el detonant per estar d’aquesta manera. No se si es així o simplement pot passar que un dia estiguis més trista o sense ganes de res per que com es sol dir (un mal dia el pot tenir cualsevol?) o sempre hi ha un motiu anterior???, Sempre penso que les coses ens poden afectar i no en el moment, sino que potser no li donem importancia i “allò” va quedant a dins nostre fins que surt en algun moment en que estem més fluixos, que ja seria sense tanta energia o positivisme.

    #1463

    A mi hi ha persones que només amb la seva presència em transmeten calma, sense necessitat de paraules i en el cas contrari també. Gent que només el seu llenguatge corporal em fa neguitejar i canvi el meu estat d’ànim.

    Després ja no només són les persones sinó el context en el que em trobo, de vegades a la feina per exemple puc arribar trista i fer automàticament canvi, com deixant en pause aquella tristor i després tornar a donar li al play en un altre moment ( no és que aquella emoció deixi de estar sinó que la deixo pausada ), quan això en succeïx moltes vegades després surt d’una manera més explosiva i més difícil de gestionar.

    Abraçades

    #1464
    Sonia Rubio Soriano
    Participante

    Bon debat…

    Normalment quan m’aixeco faig com un ritual per a evitar tenir un estat d’ànim negatiu i, aquest ho aplico al llarg de tot le meu dia.

    Per exemple, donant les gràcies pel dia d’avui sigui lo que sigui el qué pot esdevenir i, sobretot, el meu mantra:

    “Si le sonríes a la vida, ella te sonreirá” i, ho vaig recordant quan alguna situació fa que el meu ànim pugui canviar…

    Però és cert que el nostre estat d’ànim canvia, penso que també l’energia que intercanviem amb les persones que compartim espai fa molt, sobretot quan aquestes tenen un tipus de relació més propera amb noslatres, família, amics, parella… crec que per aquesta raò és molt important tenir clar amb qui intercanvies energies i amb qui millor no fer-ho.

    #1465
    veronicalosa
    Superadministrador

    Moltes gràcies per compartir les vostres reflexions. Han aparegut aspectes molt interessants:

    Primerament, el fet de poder adonar-nos com “ancorem” determinats estats d’ànim a persones i/o contextos. També el fet que, si posem intenció, els podem canviar, “pausar”, o bé triar aquells entorns on ens sentim millor. Tal com diuen la Marina i la Verònica.

    Si bé és cert que ens podem contagiar de l’estat d’ànim que “es respira” (l’energia que hi ha, com diu la Sònia) als entorns amb els quals ens relacionem, qui té el poder de decidir des de quin estat d’ànim ens relacionem som nosaltres mateixes/os.

    Molt interessant també el que planteja la Yolanda quan pregunta si “sempre hi ha algun motiu anterior” a l’emoció que experimentem. No experimentaríem cap emoció diferent a la calma si el nostre organisme no considerés que és necessari fer algun ajust per tornar a l’equilibri. Per tant, experimentar qualsevol emoció diferent de la calma comporta que està succeint algun esdeveniment rellevant per al nostre benestar, siguem o no conscients. I com bé diu la Yolanda, en el moment que succeeix, ens pot passar desapercebut i aparèixer en un altre moment.

    A la propera sessió veurem precisament com evolucionen les emocions i com poden predir cap a quin sentiment derivaran si no les atenem.

    I finalment, molt valuós el que aporta la Sònia amb els rituals d’agraïment. Com veurem a la darrera sessió, l’agraïment és una de les fonts principals de benestar de la que ens podem nodrir.

    Continueu aquests dies prestant atenció a quines són aquestes emocions des de les quals us relacioneu amb les diferents persones i entorns, us recomano portar un diari i prendre nota d’aquestes reflexions.

    Bona setmana!

Viendo 6 entradas - de la 1 a la 6 (de un total de 6)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.