Inicio Foros Autoconsciència i benestar Autoconciència i benestar

Viendo 13 entradas - de la 1 a la 13 (de un total de 13)
  • Autor
    Entradas
  • #1438
    Magda Yut Mañé
    Participante

    Bon dia a tothom,

    Ho comento en primera persona, perquè no sé si algú més li passa. A vegades estic massa inmersa en les tasques de cada dia i m’oblido de mi masteixa. Quan conecto amb el meu jo, noto que ho faig poques vegades, em sento estranya i a la mateixa vegada relaxada, perquè faig que les rutines ocupin una gran part del meu temps i la societat em demana actuar d’una determinada manera per assolir uns objectius. M’agradaria fer la següent pregunta: ¿Per què em costa tant desconectar de la societat i cercar el meu propi benestar a nivell mental? Decidir fer aquest curs ha fet que em qüestioni fer alguns canvis per poder cercar el meu propi benestar mental, sense desconectar massa de la societat, doncs m’agrada estar informada.

    Salutacions,

    Magda

    #1439
    veronicalosa
    Superadministrador

    Bon dia Magda, moltes gràcies per plantejar aquesta pregunta. Estic convençuda que la majoria ens podem sentir identificats/des amb el que comentes. Què us sembla a la resta? us sentiu identificats/des?

    A la darrera sessió vàrem comentar com les condicions de dependència en les que naixem, que es prolonguen fins a l’etapa adulta, fa quasi inevitable que la nostra atenció s’automatitzi per estar adreçada cap a l’entorn i no cap a nosaltres mateixes. Per sobreviure, hem necessitat atendre i prioritzar a l’entorn. Això comporta molts avantatges, però també comporta una desconnexió poc conscient de nosaltres, si l’educació rebuda no ha facilitat les eines adequades (i això ens ha passat a tots perquè no ha estat fins els anys 90 que hem començat a tenir coneixements respecte a la importància d’educar les emocions).

    Un cop arribada a l’edat adulta i l’assoliment de major autonomia respecte a l’entorn, és el moment de reentrenar l’atenció per tal de poder escoltar i atendre les pròpies necessitats.

    Assolir el maneig de la pròpia atenció esdevé clau en aquest procés de transició i comporta temps i molta pràctica. Per tant, practicar la paciència i renunciar a l’exigència seran uns bons aliats en aquest procés.

    El que és important tenir present és que no cal desconnectar de la societat per connectar amb tu mateixa, sinó aprendre a diferenciar les necessitats de la societat que assumeixes com a pròpies respecte de les teves reals.

    En conclusió, cal fer un procés de reaprenentatge des de 3 vessants, no només mental:

    1. A través de l’entrenament de l’atenció. Les pràctiques com l’atenció plena i les pràctiques d’autoconsciència a través del moviment ho habiliten. (cos)
    2. A través de l’observació i la reflexió sobre el sentit d’identitat, valors, creences desenvolupades fins al moment, per avaluar si continuen sent vigents per tu. I, si no continuen vigents, iniciar un camí d’exploració sobre quins són els que ara tries per construir la vida que vols. (ment)
    3. Desenvolupant el coneixement i la pràctica sobre el maneig de les pròpies emocions, aprenent com aquestes constitueixen la brúixola més fiable a seguir en aquest camí de reaprenentatge. (emocions)

    Tot ho anirem abordant en les properes sessions.

    Aprofiteu per plantejar els dubtes i compartir reflexions que puguin aparèixer amb els exercicis. Això ens aporta valor a tots/es!

    #1441
    Vicenç Iracheta
    Participante

    Bona tarda companyes!
    LLigat amb el que diu la Magda…és possible Veronica,trobar el teu propi benestar mentres realitzes les teves rutines diaries, com treballar, acompanyar als fills/es a les extraescolars, anar al super, fer les feines de casa,etc?? Gràcies

    #1442

    Bona tarda a tothom!
    Jo també en sento identificada amb lo que dius Magda. En el dia a dia tenim tantes preocupaciones a nivell familiar i professional que no ens dediquem ni ens escoltem a nosaltres mateixos/as. També a vegades es per falta de temps.
    A mi a la pràctica de les prioritats m’ha costat haber de valorar les àrees amb números.
    Gràcies.
    Salutacions

    #1443
    veronicalosa
    Superadministrador

    Moltes gràcies, Vicenç i Miriam pels vostres comentaris.
    El benestar és una sensació que ens pertany a tots i que, per tant, podem utilitzar en el moment que desitgem.

    Cal desenvolupar les condicions i l’espai perquè això pugui ser d’aquesta manera. Els exercicis proposats van en aquesta línia.

    També, com veurem a la sessió de divendres, cal dedicar espais diaris, encara que siguin només 10 minuts, per entrenar l’atenció, desenvolupar l’autoconsciència per tal que el benestar sigui una sensació disponible en la resta d’afers quotidians.

    Míriam, si et resulta difícil avaluar les àrees de vida amb puntuacions, també pots fer aquest l’exercici comptant el temps setmanal/mensual que dediques a cada àrea de la teva vida i avaluant quin seria el temps que t’agradaria dedicar-li. Una manera gràfica de representar-ho seria amb una rodona dividida en porcions de temps que representin el temps que dediques a cada àrea/rol, i una altra que representés la distribució desitjada. Ja em diràs si et resulta més fàcil!

    #1444
    Alba Cantero
    Participante

    Bon dia!!
    Més que una pregunta, comparteixo una mica els sentiments que tinc i que comparteixo amb les companyes.
    Em sento molt identificada amb el que exposen els meus companys/es, sobretot, del que ens parla la Magda. A mi, a més a més em passa que em sento que no arribo a desconnectar del tot de la feina o de diferents tasques i moltes vegades em porto “mals de caps” a casa. A vegades, fins i tot, la meva família em diu que deixi de pensar en tot el que m’envolta i pensi una mica més en mi mateixa. Ven bé no sé com fer-ho, ja que personalment sóc molt sensible i li dono masses voltes a tot, sempre pensant més amb la resta que en mi. Tanmateix, el dia a dia, la societat, la feina,etc, gairebé no et deixen temps per poder “desconnectar” o “connectar” amb el teu jo.
    Ara en exposar el tema, em fa veure que necessito aprendre a connectar més amb aquest jo interior, ha aprendre a gaudir i sentir aquest moment de benestar, de pau, de tranquil·litat…
    Com diu la Magda, aquest curs potser ens fa a tots replantejar-nos una mica què em de fer per poder trobar el nostre benestar mental.

    Estic convençuda de que si!!

    Gràcies i fins demà!

    #1445
    veronicalosa
    Superadministrador

    Bon dia Alba i moltes gràcies per compartir aquesta reflexió.

    Sovint, no entenem com és que adoptem comportaments i maneres de pensar que tenen conseqüències negatives sobre el propi benestar. Una manera d’afegir comprensió és valorant una hipòtesi que us plantejo: “DARRERE DE QUALSEVOL COMPORTAMENT HI HA UNA INTENCIÓ POSITIVA CAP A UN MATEIX”.

    Si aquesta hipòtesi fos certa, una pregunta a plantejar-se davant de qualsevol comportament que no entenguem seria: “quina és la intenció positiva cap a mi mateix/a d’aquest comportament o manera de pensar?”

    En la resposta a aquesta pregunta es desvelaran els valors i les prioritats amb què ara estàs funcionant.

    Aprofito l’exemple que comparteixes Alba:
    “Quina és la intenció positiva cap a mi mateixa de pensar més en els altres que en mi?”
    Algunes respostes podrien ser:
    Un valor important per mi és ser útil pels altres, perquè ser útil em fa sentir satisfacció (benefici per a mi). Per això dedico energia a pensar com ajudar-los.
    Si penso en els altres, no em queda espai per pensar en mi. Evitar pensar en mi m’estalvia prendre contacte amb el que em resulta incòmode de mi mateixa. Evitar la incomoditat és un benefici per mi en aquests moments.
    Penso en els altres perquè això em provoca una sensació de control. Tenir sensació de control em dóna seguretat. Pel meu benestar, sentir seguretat és molt important.

    A la sessió de demà compartim reflexions al respecte.

    Estic molt contenta i agraïda per tot el que esteu compartint!

    #1446
    Vicenç Iracheta
    Participante

    Hola a totes!..Veronica…no entenc com pot ser a la vegada “una intenció positiva cap a mi mateixa…” i a la vegada sigui una resposta que construeix la meva identitat, o sigui, el que jo realment no sòc,quan aquesta resposta sembla que m’aporta un bennestar,no?…quin lio,je!

    #1447
    Vicenç Iracheta
    Participante

    o pot ser aquest bennestar no és del tot tant beneficios com ens pensem,no se?

    #1448
    veronicalosa
    Superadministrador

    Molt bona reflexió Vicenç, aquí està la clau de la comprensió i gestió emocional! Contingut que farem a les properes sessions.

    Igualment us deixo algunes pistes per tal que aneu reflexionant: El “personatge” amb què ens hem identificat ha assumit com a pròpies una sèrie de prioritats (basades en valors, creences… majoritàriament apresses del sistema) i “fa” que actuem en coherència amb aquestes. Diem que “sentim” que aquestes són les nostres prioritats, però, ens hem aturat a qüestionar-ho i contrastar-ho amb el que sentim realment?

    Afegeixo alguns apunts als mateixos exemples del missatge anterior:

    “Quina és la intenció positiva (del personatge) cap a mi mateixa (cap a si mateix) de pensar més en els altres que en mi?”
    Algunes respostes podrien ser:
    – Un valor important per mi és ser útil pels altres, perquè ser útil em fa sentir satisfacció (benefici per a mi). Per això dedico energia a pensar com ajudar-los. (el meu personatge està identificat amb el valor de ser útil pel demès, i si m’ho torno a preguntar a mi mateixa? Continua sent igual d’important?)
    – Si penso en els altres, no em queda espai per pensar en mi. Evitar pensar en mi m’estalvia prendre contacte amb el que em resulta incòmode de mi mateixa. Evitar la incomoditat és un benefici per mi en aquests moments. (El personatge prefereix no sentir-se incòmode a haver de reflexionar sobre si mateix, i jo? què prefereixo?)
    Penso en els altres perquè això em provoca una sensació de control. Tenir sensació de control em dóna seguretat. Pel meu benestar, sentir seguretat és molt important (pel personatge és important sentir control, com és ara per mi?).

    Com ho veieu la resta?

    #1449
    Anna ZAMORA REGIDOR
    Participante

    Doncs jo també pensó com les meves companyes, però fa un temps que vaig fer una reflexió i ara busco petites estones per desconectar del dia a dia i centrar-se en mi. Ja sigui fent alguna cosa que m’agrada o meditar i també cuidar-me una mica, perquè si no ens cuidem nosaltres, ningú ens cuidarà.
    Espero que a través d’aquest curs sigui aprenent a gestionar una mica més les meves emocions.

    #1460
    Marina
    Participante

    Per experiència pròpia puc dir que durant situacions vitals en que em trobo amb més estable, on la major part del temps experimento sentiments o emocions més beneficiones (com les que parlavem la última sessió: calma, alegria…) m’és més fàcil connectar amb mi mateixa o buscar espais de temps on dedicar temps al benestar personal. Però durant els periodes més inestables on experimento més preocupacions o ansietat, evito aquests moments i poso per davant tota la resta que m’envolta.

    Em sento molt identidicada amb una de les afirmacions que ha compartit la Verònica: – Si penso en els altres, no em queda espai per epnsar en mi. Evitar pensar en mi m’estalvia prendre contacte amb el que em resulta sentir-se incòmode o haver de reflexionar sobre mi mateixa.
    Sempre trobo l’excusa perfecte o la prioritat perfecte per posposar aquest moment d’incomoditat.

    #1466
    veronicalosa
    Superadministrador

    Moltes gràcies Anna per compartir exemples de cura personal!!

Viendo 13 entradas - de la 1 a la 13 (de un total de 13)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.