Inicio Foros Autoconsciència i benestar Soc educadora infantil i treballo en una escola bressol Respuesta a: Soc educadora infantil i treballo en una escola bressol

#1503
Vicenç Iracheta
Participante

Desprès de llegir l’article, m’he preguntat…
Perquè em sento em “lluita”, “invisible” i “menystingut” pels altres?…
Llavors i seguint el que he après del curs, miro primer com estic d’energia i plaer…
I m’adono que em sento frustat i amb ràbia!..
Quan l’experimento?..Davant una situació injusta!( el que pensen els altres de la meva professió)…
Com la reconec?…em puja les pulsacions i noto tensió muscular!…
Com condiciona l’atenció?….Cap en fora sobre allò que ha disparat l’emoció (els altres i els seus pensaments)…
Cap a quina acció em condueix?…a l’enfrontament…(“M’he trobat tantes vegades que he hagut d’explicar…”, “…continuar amb la lluita…”,etc)…
Que penso o sento ara?…Necesito expresar el meu sentiment, fent saber allò que considero injust…(“no som cuidadors, no ensenyem colors i numeros nomès”, “som una professió invisibilitzada, sovint menystinguda”)…
Com acompanyo aquesta “ràbia” o “frustació”?…no reprimir-la, posant-li paraules i descriure el que veig que m’enfada, proposant un article d’interès…
No se si m’explico, je!